L’estrès laboral

Vigilància mèdica per a la prevenció del risc cardiovascular
7 febrer, 2019
Què podem fer com a empresa per prevenir els accidents in itinere?
20 març, 2019
Vigilància mèdica per a la prevenció del risc cardiovascular
7 febrer, 2019
Què podem fer com a empresa per prevenir els accidents in itinere?
20 març, 2019

L’estrès laboral és molt comú en la nostra societat. És un estat de fatiga i de desmotivació, que va creixent a conseqüència de la càrrega de treball, d’un excés de responsabilitat que no es pot assumir en la seva totalitat, el no poder gestionar la pressió, o també el conflicte entre els treballadors, ja siguin companys o superiors. Això redueix en gran mesura la productivitat i la qualitat de vida del treballador.

Les diferents situacions d’estrès i les respostes a elles, varien molt d’un individu a un altre. Situacions molt estressants per a un treballador, poden no causar cap senyal estressant en d’altres.

Aquesta sensació de pressió, que pot ser provocada per diferents factors, i a la que està sotmès el treballador, és la que li pot arribar a provocar malestar físic i/o mental. Provoca estats d’ansietat i, fins i tot, en alguns casos pot afectar directament la salut, i influir en entorns, com el familiar i el social. Així mateix un estrès originat per una causa familiar o social pot influir en l’entorn laboral.

Principalment les situacions d’estrès i ansietat laboral apareixen quan el treballador es veu sobrepassat per diferents factors laborals, i exigències a les quals ell no pot fer front, o no té prou recursos per assolir els objectius marcats. No sap trobar les eines per poder gestionar les situacions de manera satisfactòria. El treballador es pot sentir més irritable, cansat, esgotat físicament i mentalment, i en casos greus poden arribar a derivar en una depressió.

Per resoldre un possible conflicte entre els treballadors, la via és la comunicació, la millor elecció per transmetre el malestar que es sent, a la persona o persones que ens fan sentir de manera incòmoda. Un cop transmesa aquesta inquietud, en molts dels casos es resoldran en gran part els focus de l’estrès. Si no és així, en entorns on no és possible interactuar i resoldre els problemes amb els superiors o iguals, i no estan disposats a canviar la seva actitud, s’ha d’optar per l’opció de seguir endavant amb la feina, i intentar ignorar totes les senyals del focus del malestar, o en el pitjor dels casos, de provocacions.

En les situacions on hi ha un ambient de treball desfavorable, treballar l’assertivitat ens serà útil. És a dir, manifestar de manera clara i respectuosa les pròpies opinions i emocions, però de la mateixa manera aprendre a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres sense la necessitat de sentir-nos culpables. Actuar amb assertivitat ens obrirà un món de possibilitats. L’actuar així, ens mostrarà les diferents maneres que hi ha d’actuar davant de situacions que ens poden crear molta ansietat, ja que no sabem com respondre. És una alternativa a l’agressivitat o la passivitat.

Dins la nostra jornada de treball hem d’intentar tenir l’ambient controlat, demanant que les feines que se’ns sol·licitin quedin ben explicades i especificades, perquè hi hagi el mínim marge d’error, i es produeixin els mínims errors d’interpretació per part dels superiors.

En un entorn hostil, hem de saber estar molt tranquils, i afrontar en cada moment els entrebancs amb calma. Per això hem de saber estar en cada moment atents i amb la ment descansada. Per aquest motiu és molt important que complim amb els nostres descansos. Un cop hem descansat, encara que siguin cinc minuts, la nostra ment s’activa i som capaços de treballar més activament i veure les coses des d’una altra perspectiva. En el cas de jornades sense descansos, el simple fet d’aixecar-se per anar al servei, o anar a per un got d’aigua ja ens pot ajudar a esvair una mica el cap, i veure-ho una mica diferent.

Un cop fora de la feina una proposta és fer activitats que ens ajudin a desconnectar. Per conduir millor l’estrès podem realitzar tècniques de relaxació. Ens ensenyen autocontrol i gestió de les emocions, les quals podem extrapolar a les situacions de la vida diària i incloent-hi la feina. El fer esport també és un gran alliberador d’estrès, per la seva coneguda alliberació d’endorfines, que són hormones que ajuden a reduir l’estrès.

 

Natàlia Ramírez Àlvarez

Llicenciada en Psicologia

Dep. de salut de Peradejordi

Obrir WhatsApp
1
Necessites ajuda?
Hola 👋
En què et podem ajudar? Especifica si us plau en el teu missatge de quin servei necessites informació per poder-te respondre al més aviat possible