Infeccions del tracte urinari (ITU)

Enduriment de la quantia de les sancions per incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals
22 juliol, 2021

La infecció urinària és el procés resultant de la invasió i el desenvolupament de bacteris en els teixits del tracte urinari: als ronyons, als urèters, la bufeta i la uretra. La majoria de les infeccions es produeixen en les vies urinàries inferiors (la bufeta i la uretra).

El bacteri responsable més habitual és l’Escheríchia Coli (que es troba en el tracte gastrointestinal).

Les dones tenen un risc més gran de patir aquestes infeccions que els homes.

TIPUS
  • Segons el lloc: infeccions de les vies urinàries altes (pielonefritis) o baixes (cistitis)
  • Segons la presència o absència de símptomes (simptomàtiques o asimptomàtiques)
  • Segons l’origen de la infecció (a la comunitat o a l’hospital)
  • Segons la forma de presentació (complicada o no complicada). La no complicada és la que es produeix en el tracte urinari inferior i que presenta exclusivament simptomatologia local. Es caracteritza per disúria (expulsió difícil de l’orina, dolorosa i/o incompleta), que es pot acompanyar de pol·laciúria, urgència miccional, tenesme vesical i molèsties suprapúbiques, i de vegades febrícula i hematúria (sang a l’orina).
SIMPTOMATOLOGIA
  • Dolor i molèsties en orinar
  • Febre o calfreds
  • Hematúria macroscòpica o microscòpica
  • Secreció vaginal
  • Pol·laciúria (necessitat d’orinar freqüentment)
  • Disúria, habitualment intensa, d’inici agut
  • Tenesme vesical
FACTORS DE RISC
  • Anatomia femenina: Les dones tenen la uretra més curta que els homes i, per tant, major risc.
  • Activitat sexual: Les dones sexualment actives són més propenses.
  • Algun tractament anticonceptiu: Com el diafragma i els espermicides.
  • Menopausa: A causa de la disminució d’estrògens la persona és més vulnerable a la infecció.
  • Anomalies en les vies urinàries
  • Obstruccions en les vies urinàries: Càlculs renals o en cas de tenir una pròstata molt gran.
  • Sistema immunitari deprimit: El cos no es defensa davant els gèrmens que se li presenten, com en el cas de la diabetis.
  • Ús de catèter: Persones que porten sonda vesical
PREVENCIÓ

L’educació sanitària pretén la participació del ciutadà en el procés de salut, fomentant l’autocura i promocionant els hàbits de vida saludables.

    • Informació sobre el problema de salut: La infecció es produeix quan els microorganismes s’adhereixen a l’orifici de la uretra i proliferen
    • Consells de prevenció i maneig de la malaltia:
        • Consells higiènics per evitar possibles molèsties en el futur i facilitar l’eliminació de bacteris:
            – Recordar normes generals d’higiene, com rentar genitals d’endavant cap enrere
          • – És millor la dutxa que el bany
          • – Procurar orinar després d’un coit
            – Orinar quan sigui necessari i intentar no aguantar
            – Usar roba interior de cotó

        • Consells dietètics:
            – Beure un mínim d’1,5 litres d’aigua al dia
          • – Introduir la vitamina C a la dieta com el suc de nabiu (ja que aquesta inhibeix el creixement d’alguns bacteris gràcies a l‘acidificació de l’orina)
  • Com reconèixer els signes d’alerta: Com temperatura axil·lar per sobre de 37, dolor lumbar i detecció ràpida d’orina positiva
TRACTAMENT
  • Fàrmacs: Normalment es pauten antibiòtics, com: amoxicil·lina clavulànic, fosfomicina… Segons indicacions mèdiques.
SITUACIONS D’ESPECIAL ATENCIÓ
  • En cas d’embaràs o lactància
  • Quadre clínic amb una evolució de més de tres dies
  • Pacient amb secreció vaginal
  • Haver patit dos o tres episodis en el darrer any
  • Quan l’última infecció va ser fa menys de dues setmanes
CASOS EN QUÈ CAL UNA RE-AVALUACIÓ DEL PROFESSIONAL SANITARI

Cal estar atents a les recaigudes, per la qual cosa s’ha d’aconsellar els pacients que tornin a contactar amb els seus professionals sanitaris quan no hi hagi tendència a la millora o s’agreugin els símptomes.