La infecció urinària és el procés resultant de la invasió i el desenvolupament de bacteris en els teixits del tracte urinari: als ronyons, als urèters, la bufeta i la uretra. La majoria de les infeccions es produeixen en les vies urinàries inferiors (la bufeta i la uretra).

El bacteri responsable més habitual és l’Escheríchia Coli (que es troba en el tracte gastrointestinal).

Les dones tenen un risc més gran de patir aquestes infeccions que els homes.

TIPUS

• Segons el lloc: infeccions de les vies urinàries altes (pielonefritis) o baixes (cistitis)
• Segons la presència o absència de símptomes (simptomàtiques o asimptomàtiques)
• Segons l’origen de la infecció (a la comunitat o a l’hospital)
• Segons la forma de presentació (complicada o no complicada). La no complicada és la que es produeix en el tracte urinari inferior i que presenta exclusivament simptomatologia local. Es caracteritza per disúria (expulsió difícil de l’orina, dolorosa i/o incompleta), que es pot acompanyar de pol·laciúria, urgència miccional, tenesme vesical i molèsties suprapúbiques, i de vegades febrícula i hematúria (sang a l’orina).

SIMPTOMATOLOGIA

• Dolor i molèsties en orinar
• Febre o calfreds
• Hematúria macroscòpica o microscòpica
• Secreció vaginal
• Pol·laciúria (necessitat d’orinar freqüentment)
• Disúria, habitualment intensa, d’inici agut
• Tenesme vesical

FACTORS DE RISC

• Anatomia femenina: Les dones tenen la uretra més curta que els homes i, per tant, major risc.
• Activitat sexual: Les dones sexualment actives són més propenses.
• Algun tractament anticonceptiu: Com el diafragma i els espermicides.
• Menopausa: A causa de la disminució d’estrògens la persona és més vulnerable a la infecció.
• Anomalies en les vies urinàries
• Obstruccions en les vies urinàries: Càlculs renals o en cas de tenir una pròstata molt gran.
• Sistema immunitari deprimit: El cos no es defensa davant els gèrmens que se li presenten, com en el cas de la diabetis.
• Ús de catèter: Persones que porten sonda vesical

PREVENCIÓ

L’educació sanitària pretén la participació del ciutadà en el procés de salut, fomentant l’autocura i promocionant els hàbits de vida saludables.

• • Informació sobre el problema de salut: La infecció es produeix quan els microorganismes s’adhereixen a l’orifici de la uretra i proliferen
  • Consells de prevenció i maneig de la malaltia:
    • • Consells higiènics per evitar possibles molèsties en el futur i facilitar l’eliminació de bacteris:
        – Recordar normes generals d’higiene, com rentar genitals d’endavant cap enrere
    • • – És millor la dutxa que el bany
      • – Procurar orinar després d’un coit
        – Orinar quan sigui necessari i intentar no aguantar
        – Usar roba interior de cotó

    

  • • • Consells dietètics:
        – Beure un mínim d’1,5 litres d’aigua al dia
      • – Introduir la vitamina C a la dieta com el suc de nabiu (ja que aquesta inhibeix el creixement d’alguns bacteris gràcies a l‘acidificació de l’orina)

• Com reconèixer els signes d’alerta: Com temperatura axil·lar per sobre de 37, dolor lumbar i detecció ràpida d’orina positiva

TRACTAMENT

• Fàrmacs: Normalment es pauten antibiòtics, com: amoxicil·lina clavulànic, fosfomicina… Segons indicacions mèdiques.

SITUACIONS D’ESPECIAL ATENCIÓ

• En cas d’embaràs o lactància
• Quadre clínic amb una evolució de més de tres dies
• Pacient amb secreció vaginal
• Haver patit dos o tres episodis en el darrer any
• Quan l’última infecció va ser fa menys de dues setmanes

CASOS EN QUÈ CAL UNA RE-AVALUACIÓ DEL PROFESSIONAL SANITARI

Cal estar atents a les recaigudes, per la qual cosa s’ha d’aconsellar els pacients que tornin a contactar amb els seus professionals sanitaris quan no hi hagi tendència a la millora o s’agreugin els símptomes.