Els “Riscos psicosocials en el treball” s’han definit per l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball com “aquells aspectes del disseny, organització i direcció del treball i del seu entorn social que poden causar danys psíquics, socials o físics a la salut dels treballadors”.

Els riscos psicosocials tenen conseqüències en la organització empresarial (absentisme, baixes voluntàries, baixa productivitat…) així com en el treballador (danys a la salut).

La major part dels estudis indiquen que els problemes en la organització del treball són la causa més comuna dels accidents laborals i que molts dels accidents produïts per error són deguts a situacions de fatiga o estrès, males comunicacions, l’assoliment d’objectius difícils… 

El control i vigilància del compliment de les normatives legals vigents sobre els Riscos Psicosocials

Així com en la immensa majoria dels països europeus no compten amb legislació específica sobre riscos psicosocials, però en tot cas sí existeix una interpretació comuna de totes les inspeccions europees respecte a la inclusió implícita d’aquests riscos en les disposicions generals de la Directiva Marco 89/391/CEE i les seves normatives, en el nostre cas tenim la Llei 31/1995 de 10 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals.

Les normes de seguretat i salut en el treball aprovades en l’àmbit de la Unió Europea comprenen tots els riscos per a la salut derivats del treball sense excepcions, pel que assenyala la obligació de gestionar tots els riscos, inclosos per tant els Psicosocials (Art. 16 LPRL). L’avaluació dels factors de riscos psicosocials s’ha d’incloure en la gestió de la prevenció de l’empresa o organització, seguint els mateixos principis que altres àrees preventives.

Els riscos psicosocials afecten potencialment a tots els sectors productius sense excepció, ja que es refereixen als factors de risc existents en les organitzacions i al seu entorn social.

Els efectes no desitjats

Per a una organització empresarial, els riscos psicosocials generen un mal funcionament en el seu conjunt, amb l’indesitjable increment de l’absentisme laboral, o en el millor dels casos, treballadors que mantenen els seus llocs de treball en una incòmoda situació i en conseqüència, una disminució en el seu rendiment i eficàcia, incrementant la possibilitat de lesions, accidents o problemes importants de salut.

Aquesta situació acostuma a desencadenar en el treballador una actitud de desmotivació permanent que, quan acaba en una baixa, aquesta pot comportar un caràcter prolongat.

L’estrès acaba generant uns costos molt difícils d’assumir per part del treballador, de l’empresa i de la societat en general.