Les malalties cardiovasculars són problemes de salut més freqüents en persones de mitjana i avançada edat. Els atacs de cor i els accidents cerebrovasculars solen ser fenòmens aguts que es deuen a obstruccions que impedeixen que la sang flueixi cap al cor o el cervell. La causa més freqüent és la formació de dipòsits de greix a les parets dels vasos sanguinis que irriguen el cor o el cervell.

D’acord amb les xifres de l’Organització Mundial de la Salut, les malalties no transmissibles són la primera causa de mort al món; es calcula que el 2015 van morir per aquesta causa 17,7 milions de persones, cosa que representa un 31% de totes les morts registrades al món i s’estima que per a l’any 2030, aquesta xifra s’incrementi fins als 23,6 milions de persones. D’aquestes defuncions, aproximadament 7,4 milions es devien a cardiopaties coronàries, i 6,7 milions a accidents cerebrovasculars.

L’OMS reporta que, el 80% de les morts per Infart Agut de Miocardi i dels Accidents Cerebrovasculars són prevenibles i més del 75% es produeixen en països amb ingressos baixos i mitjans, afectant gairebé igual homes i dones.

Factors de risc cardiovascular (RCV) no modificables

Com l’edat, el gènere i els antecedents familiars.

Factors modificables

El colesterol elevat, la hipertensió arterial, la diabetis, el tabaquisme, l’obesitat, el sedentarisme, el consum d’alcohol i l’estrès són factors de risc modificables, que sí que poden ser previnguts, tractats o modificats.

La mesura més acceptada actualment per mesurar l’obesitat és l’índex de massa corporal (IMC). Es calcula dividint el pes d’una persona, en quilos, per l’altura, en metres, elevada al quadrat (kg/m²). Proporciona la mesura més útil del sobrepès i l’obesitat a la població, ja que és la mateixa per als dos sexes i per als adults de totes les edats. La definició de l’OMS és la següent; per als adults:

Els estudis epidemiològics a gran escala suggereixen que la incidència de patologies relacionades amb l’obesitat, incloses les metabòliques, el càncer i la morbiditat cardiovascular, comença a elevar-se (encara que a un ritme lent) quan l’IMC es troba a ≥25, suggerint que s’hauria de reduir el llindar per definir obesitat. Un IMC entre 25 i 30 ha de ser vist com a clínicament significatiu i, per tant, digne d’iniciar una intervenció terapèutica, especialment en presència de factors de risc que estan influenciats pel greix com ho són la intolerància a la glucosa i la hipertensió.

La distribució del greix corporal en diferents dipòsits anatòmics té implicacions importants en la morbiditat. Específicament, el greix subcutani abdominal i intraabdominal té més importància que el greix subcutani present a les natges i les extremitats inferiors. Aquesta distinció es fa clínicament mitjançant la determinació de la mida de cintura abdominal.

En la determinació del greix intraabdominal els paràmetres més àmpliament emprats han estat els recomanats per l’OMS: acceptació de circumferència abdominal de màxim 102 cm en homes i un valor màxim de circumferència abdominal de 88 cm en dones.

La presència d’alteracions de lípids als nivells sanguinis (hiperlipidèmia), és un factor de risc important en la gènesi de la malaltia de risc cardiovascular (RCV). S’han estudiat les implicacions que tenen les elevacions del colesterol total (CT) i els nivells de triglicèrids (TG), els alts valors de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) i els nivells baixos de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) com a determinants d’un major RCV. S’accepten paràmetres com a ideals en la prevenció del RCV, indiferent de la condició biològica de l’individu: CT < 200 mg/dl, colesterol LDL < 100 mg/dl, colesterol HDL 40-60 mg/dl i nivells de TG < 150 mg/dl.

El sedentarisme constitueix un altre factor de risc modificable, un dels més importants de mortalitat a tot el món (6% de defuncions a nivell mundial). Només la superen la hipertensió (13%), el consum de tabac (9%) i l’excés de glucosa a la sang (6%).

L’excés de pes i l’obesitat representen un 5% de la mortalitat mundial. La inactivitat física està cada cop més estesa a molts països, i això repercuteix considerablement en la salut general de la població mundial, en la prevalença de malalties no transmissibles -MNT- (per exemple, malalties cardiovasculars, diabetis o càncer) i en els seus factors de risc, com la hipertensió, l’excés de glucosa a la sang o el sobrepès. S’estima que la inactivitat física és la causa principal d’aproximadament 21–25% dels càncers de mama i de còlon, 27% de la diabetis, i aproximadament un 30% de les cardiopaties isquèmiques.
Hi ha una relació directa entre l’activitat física amb la salut cardiorespiratòria i la reducció del risc de diabetis de tipus 2 (reducció de risc de malaltia cerebrovascular, malaltia cardiovascular i hipertensió).

Prevenció

L’activitat física millora les funcions cardiorespiratòries i metabòliques. Una bona forma física presenta relacions dosis-respostes directes entre la intensitat, la freqüència, la durada i el volum d’activitat.

La reducció del risc s’aconsegueix a partir de 150 minuts d’exercici moderat o intens a la setmana. L’activitat aeròbica facilita de manera continuada el manteniment del pes corporal.

El més important per aconseguir l’equilibri energètic és l’acumulació d’activitat física i la despesa d’energia consegüent.

Prevenció i tractament de l’obesitat

– Alimentació ideal dieta mediterrània
– Exercici
– Reducció de racions
– Aportació energètica
– Variar proporció de nutrients

És aconsellable un consum més gran de verdures i fruites, cereals integrals, lactis baixos en greix, peix, llegums i fruits secs. Disminuir la ingesta de carns vermelles, incloent carns processades i aliments ensucrats.

La dieta mediterrània hipocalòrica és el model que representa millor aquest enfocament equilibrat i saludable, amb baixa ingesta d’àcids grassos saturats i sucres afegits, un alt consum de fibra vegetal i àcids grassos monoinsaturats. Els seus beneficis per a la salut inclosa la mortalitat estan clarament establerts.

Crèdits d’algunes imatges: Freepik, Freepik i Imatge de brgfx a Freepik