La protecció civil és un conjunt d’accions destinades a evitar, reduir, protegir o corregir els danys causats a persones, béns i medi ambient, davant de situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques. A Catalunya, els ajuntaments són les entitats bàsiques de la protecció civil de Catalunya i disposen de competències en matèria de protecció civil.

Nivell autonòmic

A nivell autonòmic, la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, estableix que hi ha diferents tipologies de planificació:

• Plans territorials: preveuen en caràcter general, les emergències que poden sorgir.
  Els nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis, tot i que poden haver-hi plans d’àmbit territorial supramunicipal, que afectin a dos o més municipis en conjunt. Alguns exemples serien les onades de calor i fred, concentracions de persones, transport de viatgers per ferrocarril, entre d’altres.
• Plans especials: riscos concrets, que requereixen d’uns mètodes tècnics i científics per avaluar-los i tractar-los. Alguns exemples serien l’INUNCAT, SISMICAT entre d’altres.
• Plans d’autoprotecció: preveuen per a empreses, centres i instal·lacions determinades, les actuacions en cas d’emergència que es puguin produir com a resultat de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta en cas de situacions de risc.

Nivell municipal

A nivell municipal, correspon a cadascun dels municipis l’elaboració dels següents plans:

• Pla d’actuació municipal per a cadascun dels riscos especials als quals estigui afectat.
• Plans específics d’altres riscos concrets que afectin el municipi i siguin diferents dels riscos objecte dels plans especials, com per exemple la concentració d’algues microscòpiques, contaminació de l’aigua per les canonades de salmorra, entre d’altres.
• Pla bàsic d’emergència municipal: és de caràcter multirisc i serveix per als riscos que no disposen de pla d’actuació municipal. Tenen obligatorietat de realitzar-lo els municipis de més de 20.000 habitants, els que estan catalogats com a turístics o els considerats de risc especial segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Llavors, els municipis que hagin d’elaborar plans d’actuació de protecció civil, ja sigui per obligació o bé per recomanació, s’han d’incloure en el Document de Protecció Civil Municipal, d’ara endavant DUPROCIM, ja que és el document que determina la planificació de la protecció civil en l’àmbit municipal, i com a tal, ha d’incloure tots els riscos que l’afectin.

La finalitat d’aquest document és que sigui un instrument àgil, on la totalitat dels plans municipals estiguin integrats a nivell municipal, per tal de poder donar una resposta organitzada i eficaç davant d’una situació de risc, catàstrofes o calamitats públiques, a partir de la coordinació en l’organització dels recursos materials i humans disponibles.

La redacció del DUPROCIM ha de tenir una estructura i un contingut mínim per a la seva elaboració i posterior homologació, tal com s’estableix a l’annex del Decret 155/2014, i consta dels següents documents:

• Document 1: Generalitats i organització municipal.
• Document 2: Anàlisi del risc.
• Document 3: Vulnerabilitat municipal.
• Document 4: Procediments operatius per risc.
• Document 5: Fitxes d’actuació.
• Document 6: Directori telefònic i catàleg de mitjans i recursos.
• Document 7: Cartografia específica (per a cada risc).

Finalment, el DUPROCIM, tal com s’estableix al Decret 155/2014, s’ha de transmetre a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, per a l’homologació dels plans que pugui contenir.

Un cop el DUPROCIM ha estat homologat s’ha de portar a terme la implantació, per tal d’incrementar el coneixement dels riscos del municipi i saber el que implica el fet que s’origini una emergència en el municipi, que comporti l’activació del Duprocim i l’organització dels recursos materials i humans municipals.

Les principals accions que es poden portar a terme per tal d’implementar el DUPROCIM són:

• Planificació de les accions a realitzar per a la implementació.
• Informació a la població a través de campanyes informatives (una vegada anualment).
• Formació dels actuants que formen part de l’organització de l’emergència (una formació un cop s’aprova el DUPROCIM i després cada dos anys).
  A continuació, s’inclou un recull de les diferents formacions que podem trobar:

• Simulacres generals, de trucades o de despatx, per tal d’entrenar al comitè d’emergències municipal, en les accions que s’hauran de dur a terme quan es produeixi una emergència real (mínim un anualment, tot i que es recomana fer-ne més d’un cada any).
• Mantenir les dades del DUPROCIM actualitzat.

PCOM

Per tal de facilitar als actuants locals la gestió municipal de les emergències i la implantació del DUPROCIM, la Diputació de Barcelona disposa d’una aplicació informàtica en suport web i adaptada a dispositius mòbils, completament gratuïta, coneguda com a PCOM (Protecció Civil Operativa Municipal).

El PCOM pot ser de gran utilitat, ja que disposa dels següents beneficis:

• Informació i contactes dels membres del comitè d’emergències.
• Informació i contactes dels elements vulnerables del municipi.
• Documents de suport per a la gestió de les emergències.
• Fitxes d’actuació per risc actualitzades.
• Activar i desactivar el pla d’actuació que correspongui.
• Enviar comunicacions d’activació dels plans al CECAT.
• Seguiment de les actuacions que es van realitzant durant la situació d’emergència.
• Registre en temps i contingut de les actuacions realitzades i dels avisos d’emergència.
• Mantenir la comunicació entre els diferents actuants del comitè d’emergències municipal.
• Fer avisos als elements vulnerables via SMS.
• Realitzar informes de la gestió de l’emergència.
• Elaborar informes de la gestió dels simulacres realitzats.