La reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica consisteix en les maniobres que s’han de realitzar quan ens trobem davant d’una persona que està en parada cardiorespiratòria (PCR), és a dir inconscient i sense respiració.

És la segona part de la Cadena de Supervivència, després de la detecció de l’estat d’inconsciència i absència de respiració.

Per saber si una persona està inconscient, una opció seria parlar fort: “Escolti, es troba bé, m’escolta?!”; alhora que es tractaria de moure-li les espatlles. Si no reacciona a aquests estímuls és que està inconscient i pot ser que en PCR. Si estàs sol, crida demanant ajuda i comunica la situació al servei d’emergències.

Un cop comunicada l’emergència, tomba a la persona boca amunt en una zona dura, amb braços i cames esteses ( “decúbit supí”) i posa’t de genolls al seu costat. No la col·loquis sobre un llit ni qualsevol altre lloc tou ja que, en cas d’iniciar la RCP, les compressions cardíaques no seran efectives.

Quan una persona està inconscient, la llengua pot caure cap enrere i bloquejar les vies respiratòries: has de realitzar una maniobra que desplaci la llengua de les vies i deixi pas a l’aire.

Es coneix com a maniobra de front-mentó, perquè has de col·locar-li una mà al front i l’altra al mentó o mandíbula i desplaçar el cap cap enrere hiperestenent el coll.

Un cop obertes les vies aèries comprova si respira. Has d’apropar-te al seu nas i veure, sentir i notar la respiració. Durant almenys 10 segons mira si es mou el pit i si sents o notes la respiració en la teva galta. Si no observes res, la persona no respira i per tant no té pols: està en parada cardiorespiratòria.

Potser vegis a la persona moure la boca com volent agafar aire i creure que respira, però es podria tractar del que es diu “glopades agòniques”. No són respiracions efectives (indiquen que el cor s’ha aturat fa poc). També estaria en PCR.

Verificar que s’ha avisat al 112 o al 061 i, si pot ser, comunicar que vas a iniciar la RCP a una persona amb PCR, on et trobes, si saps què ha passat … tot el que et preguntin. Si hi ha més gent, demana’ls que truquin ells i no perdis temps abans d’iniciar la RCP. Demana també que localitzin un desfibril·lador.

Si observes que respira, has de col·locar-lo en posició lateral de seguretat. És una postura que impedeix que la llengua bloquegi les vies respiratòries i també perquè en cas de vòmit la persona no s’ofegui. Crida a emergències i explica la situació. La persona pot haver patit un coma etílic, una intoxicació per drogues o per fum … però no està en parada.

Un cop detectada la PCR heu d’iniciar la RCP bàsica (massatge cardíac i ventilacions).

És una situació inesperada, però que es pot revertir si s’actua amb rapidesa i eficàcia.

És de vital importància actuar amb rapidesa, ja que cada minut que passa sense realitzar les maniobres de RCP la probabilitat de sobreviure disminueix progressivament.

S’estima, que a partir dels 10 minuts és pràcticament impossible revertir la situació de PCR.

A Espanya, el temps mitjà d’arribada de l’assistència sanitària és de 12 minuts, d’aquí la importància en la immediatesa d’actuació per part dels testimonis.

Anem a explicar les maniobres que s’han de fer en un adult en base a les recomanacions per part del European Resuscitation Council, darrera guia de l’any 2015:

Massatge cardíac amb compressions per bombar la sang, i la respiració artificial mitjançant insuflacions (boca a boca) per aportar oxigen. La relació en l’actualitat és de 30-2 (30 compressions – 2 ventilacions).

Per realitzar el massatge cardíac, la persona ha d’estar situada en una superfície dura, estirada boca amunt. El ressuscitador ha d’estar col·locat en un lateral de genolls.

Procura aclarir la zona del pit per poder realitzar bé el massatge i també per poder aplicar pegats del desfibril·lador en cas que se n’aconsegueixi un.

Les compressions es realitzen 2-3 dits per sobre de la part final de l’estern (os que uneix les costelles al pit). Aquest és el punt de compressió.

Col·loquem el taló d’una mà en el punt, i l’altra mà a sobre entrellaçant dits i traccionant cap amunt perquè la superfície de suport sigui només el taló de la mà inferior. Braços estesos completament i perpendiculars al pit del pacient. La força de les compressions ha de ser tal que notem que el pit baixa uns pocs centímetres.

En una RCP llarga, és més que probable que es produeixin fissures o fractures de costelles. És un mal menor. En primers auxilis preval la vida que les lesions.

El ritme ideal és de 100 compressions per minut.

Un exemple per aconseguir el ritme el més exacte possible, és comptar en veu alta: 1001, 1002, 1003…

Després de les 30 compressions s’han de donar 2 insuflacions boca a boca.

Com es fa el boca a boca?

Les insuflacions les has de fer alhora que realitzes la maniobra front-mentó (per obrir les vies aèries), pinçant el nas (perquè l’aire insuflat no s’escapi per ella) i mirant cap al pit (comprovant si s’eleva).

Realitza una inspiració normal, després segella bé la boca amb la de la persona i insufla l’aire suaument fins que el pit s’elevi, no més d’un segon (no has de bufar gaire ni gaire fort perquè l’aire es pot anar cap a l’estómac i provocar el vòmit). Retira la boca per deixar sortir l’aire i comprova que el pit baixa. Torna a realitzar una altra ventilació.

Si el pit s’eleva, les ventilacions estan sent efectives. Si no s’eleva pot ser que no estiguis realitzant bé la maniobra o que les vies estiguin obstruïdes. Fixa’t si hi ha algun objecte a la boca i si ho hagués i pots, treu-lo! Si segueix sense entrar aire no donis més ventilacions, només s’han de realitzar dos intents de ventilació i immediatament continuar amb el massatge cardíac. La parada per a les ventilacions no ha de ser superior als 10 segons.

Hi ha rebuig a donar el boca a boca i no estàs obligat a realitzar-la però sí que hauràs de realitzar el massatge contínuament. Cal tenir en compte que gairebé el 60% de les PCR succeeixen a la llar, o sigui que serà un familiar o conegut al que li ha passat i que la probabilitat de sobreviure és molt més gran si realitzes les ventilacions.

En les recomanacions de 2015 es fomenta que els rescatadors no entrenats proporcionin compressions toràciques contínuament sense insuflacions. En el cas que la parada sigui per causes cardíaques (que són la majoria, un 78% segons l’estudi OHSCAR) l’oxigen que segueix contenint la sang és suficient per oxigenar el cervell durant uns minuts mentre que arriba l’ajuda especialitzada.

Però això no serà efectiu transcorreguts 3-4 minuts o en aquells casos en què la PCR es deu a causes ventilatòries com ara asfíxia o ofegament. En aquests casos les ventilacions són totalment necessàries.

Si hi ha dos socorristes, és recomanable que un fa les compressions i l’altre les ventilacions. I després de 2 minuts (5 cicles de 30: 2) alternar-se en les dues maniobres. Si algú ha aconseguit un desfibril·lador, col·loca’l i segueix les instruccions. Aquesta seria la tercera baula de la cadena de supervivència, i fonamental per a la reanimació de la persona amb PCR.

La RCP ha de continuar fins que arribin els mitjans sanitaris, fins que reaccioni la persona o si estàs esgotat i no pots més.