Segons el RD 171/2004 de 30 de gener (que desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals), quan en un mateix centre de treball, desenvolupin activitats treballadors de dues o més empreses, aquestes han de cooperar en l’aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals. Autònoms i treballadors de les empreses subcontractades tenen els mateixos drets i obligacions pel que fa a la protecció, prevenció de riscos laborals i informació que els empleats de l’empresa contractant.

L’objecte és assegurar que els serveis realitzats per entitats o personal extern contractat o subcontractat en altres empreses, o les que aquesta realitza l’empresa “X” com a empresa subcontractada en altres centres de treball, s’executen sota les mesures de seguretat establertes per la legislació i/o per la pròpia empresa principal.

L’empresa, per tant, davant el que diu la normativa, hauria de sol·licitar a l’autònom, entre altres, els següents documents:

• Contracte amb el Servei de Prevenció de Riscos Laborals i corrent de pagament
• Avaluació de riscos laborals i mesures correctores del lloc de treball
• Aptitud mèdica emesa per un metge especialista en el treball (especialitat Vigilància de la Salut)
• Formació en PRL
• Registre del lliurament dels equips de protecció individual (Epi) en el cas de que sigui necessari el seu ús
• Autorització, si és precís, de la utilització de maquinària especial, productes químics… per part de l’autònom

I per la seva banda, l’empresa contractant ha de lliurar-li, a través dels mitjans que les parts estableixin:

• L’avaluació de riscos de les instal·lacions del centre de treball propi
• Actuacions a realitzar en cas d’emergència o evacuació del centre de treball propi

Dos anys després del Real Decret anomenat, va sorgir la Llei 32/2006 reguladora de la subcontractació en el Sector de la Construcció, un sector amb un important eix de creixement i sotmès a una gran sinistralitat i s’assenyalava a la subcontractació com una de les causes.

Existia un excés de nivells de contractació que generava que hi haguessin empreses sense una mínima estructura organitzativa, aparició de pràctiques incompatibles amb la Seguretat en el treball i fins i tot el treball submergit.

Per tant, si ens tornem a centrar en els autònoms, aquelles persones físiques diferents del contractista i el subcontractista, que no tenen personal contractat per compte alié, se’ls exigeix que exerceixin la seva feina amb autonomia i responsabilitat pròpia, però això també implica assumir els riscos, obligacions i responsabilitat en el desenvolupament de la seva activitat.

I a més, la llei deixa clar que el treballador autònom no pot subcontractar els treballs contractats a altres empreses o a altres autònoms, per tant, la cadena de subcontractació finalitza quan el contracten a ell, excepte en casos molt concrets de força major.