Una part important de l’accidentalitat laboral greu és causada per la utilització per part de les persones treballadores d’equips de treball.

Pel que fa a la normativa, segons la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals, es considera “equip de treball” qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball.

Massa sovint s’observen equips de treball amb els dispositius de seguretat (proteccions, separadors, sensors …) manipulats, desmuntats o que no funcionen, sense que cap dels actors principals en la seguretat laboral (empreses i persones treballadores) doni la importància que això suposa enfront del risc d’accident laboral. Cal tenir present que si els equips de treball disposen de dispositius de seguretat és perquè es reconeix un risc en la seva utilització.

La importància dels dispositius de seguretat en els equips de treball

El fet que una empresa disposi d’equips de treball vells sense proteccions pel fet que no en disposava en el moment de la seva adquisició, no és eximent per no adequar-lo a la normativa actual.

A nivell normatiu, el Reial Decret 1215/97 marca les disposicions mínimes de seguretat i salut per la utilització dels equips de treball utilitzats per les persones treballadores. En l’article 3.1, aquest Reial Decret (que pràcticament és calcat a l’Art.17.1 de la Llei 91/95 de Prevenció de Riscos Laborals), es comenta el següent:

Article 3. Obligacions generals de l’empresari.

1. L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els equips de treball que es posin a disposició de les persones treballadores siguin adequats a la feina que s’hagi de fer i convenientment adaptats a aquesta, de manera que garanteixin la seguretat i la salut de les persones treballadores en utilitzar aquests equips de treball.

Quan no sigui possible garantir totalment la seguretat i la salut de les persones treballadores durant la utilització dels equips de treball, l’empresari ha de prendre les mesures adequades per reduir aquests riscos al mínim.

Per altra banda, a la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals, al seu article 29, punts 2.3 i 2.4, on es relacionen les obligacions de les persones treballadores en matèria preventiva, diu:

3r. No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents o que s’instal·lin als mitjans relacionats amb la seva activitat o als llocs de treball on aquesta tingui lloc.

4t. Informar immediatament el seu superior jeràrquic directe, i les persones treballadores designades per realitzar activitats de protecció i de prevenció o, si escau, el servei de prevenció, sobre qualsevol situació que, a parer seu, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i la salut de les persones treballadores.

D’aquesta normativa se’n deriva l’obligació compartida per empreses i persones treballadores de disposar dels equips de treball en òptimes condicions de seguretat que se’n derivin dels riscos de la seva utilització.

Atrapaments, cremades, projecció de partícules, electrocucions i talls són alguns dels riscos als quals s’exposa un operari de maquinària, ja que els equips de treball acostumen a presentar parts mòbils en la seva zona operativa.

El menysteniment del risc ve degut a la percepció del risc, entenent com a percepció del risc “l’habilitat de detectar, identificar i reaccionar davant d’una situació de potencial dany que dependria de diversos factors com l’edat, nivell de formació, experiència en el lloc de treball o la no accidentalitat soferta”.

Per tant, en una mateixa situació, dues persones treballadores poden percebre la situació de risc de diferent manera. Parlem de persones treballadores, perquè massa sovint – tot i que disposar d’equips de treball en bones condicions de seguretat és responsabilitat de l’empresa – són ells els que desmunten, anul·len o manipulen els dispositius de seguretat, o bé, perceben una anomalia de funcionament o avaria i no la comuniquen a l’empresa per a la seva reparació, tot i que hi ha empreses que també endarrereixen la reparació si l’equip de treball continua operatiu.

Això genera situacions de risc i la no accidentalitat dona la falsa sensació que les coses es fan correctament, fins que un procediment erroni es materialitza en un accident laboral.

Bones pràctiques per garantir la seguretat laboral

Buscar la màxima producció (tant per part d’empresaris com de les persones treballadores) no pot comportar l’alteració de la seguretat. Moltes vegades, una correcta organització del procés productiu aconsegueix el mateix sense posar en perill la seguretat de les persones treballadores.

Aquí és on l’empresa, la responsable legal de la seguretat laboral, hauria d’actuar amb sensibilització del personal, revisió de l’organització del seu procés productiu, control de la no manipulació dels dispositius de seguretat, advertiments al personal que els manipulin i sancions al personal reincident.

Per garantir la seguretat en l’ús dels equips de treball, caldria tenir presents els punts següents:

• Formació del personal en la utilització segura dels equips de treball
• Actualització periòdica d’aquesta formació o quan s’adquireixi maquinària nova
• Avaluar els equips de treball pel que fa als riscos en la seva utilització i la disposició de les proteccions necessàries
• Entrega dels Equips de Protecció Individual necessaris al personal segons els riscos avaluats en cada equip de treball i control del seu ús
• Organització del treball per evitar alteracions de seguretat
• Disposició de Procediments de Treball Segur que ha de conèixer el personal, en funció de l’operativa de cada equip
• Revisar que els equips disposin de la senyalització de seguretat (prohibició, advertència i obligació)
• Supervisió i control continu de la no manipulació o alteració dels dispositius de seguretat
• Manteniment periòdic del correcte funcionament dels equips i els seus dispositius de seguretat

Un accident amb una màquina quasi sempre representa lesió física – que pot ser greu – el que comporta baixa i, per tant, pèrdua de productivitat per part de l’empresa o retard en entregues de productes o serveis, la qual cosa malmet la imatge de l’empresa. Això sense tenir en compte el possible augment de costos derivats de l’accidentalitat.

Crèdit d’imatge: Imatge de prostooleh en Freepik