En data 3 de març de 2015 es va publicar el Decret 30/2015, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures que modifica l’antic Decret 32/2010.

Aquest Decret regula les actuacions destinades a implantar les mesures d’autoprotecció i els mitjans necessaris per afrontar situacions de risc i d’emergència a les empreses. Les activitats que no queden incloses dins l’àmbit d’aquest Decret també es troben obligades a disposar, en qualsevol cas, d’un pla d’emergències.

Una fase inexcusable de l’autoprotecció i les emergències és la implantació del pla, amb la formació dels equips d’emergències, l’adequada disposició dels mitjans de protecció, les vies d’evacuació, la realització dels simulacres pertinents i l’adopció de les mesures correctores necessàries per garantir l’eficàcia del pla d’autoprotecció.

Un dels riscos més importants a tenir en consideració al pla d’autoprotecció és el risc d’incendi i el fum associat que aquest tipus d’emergències pot generar. Qualsevol incendi pot representar una situació de greu risc per a les persones i, certament, s’ha de considerar sempre aquest tipus de riscos i garantir la seguretat de les vies d’evacuació.

Actualment existeix un marc molt extens de disposicions legals i normatives tant d’àmbit estatal, com autonòmic i municipal, que comporten prendre les mesures més adequades pel que fa a la Seguretat Contra Incendis.

Condicions de seguretat de les vies d’evacuació

Un dels principals problemes sobre la seguretat de les vies d’evacuació en cas d’emergència és la manca de sectorització de les vies d’evacuació (resistència al foc) i la utilització de materials orgànics (reacció al foc) en la construcció, reforma o canvi d’ús, així com els utilitzats en interiorisme i decoració dels espais en general.

Entre els materials orgànics, tant d’origen natural com els obtinguts per mitjà de síntesi química, n’hem de destacar les fustes i derivats, els plàstics en totes les seves prestacions, així com els tèxtils també en totes les seves variants, sense oblidar-nos de les pintures, vernissos, laques i escumes rígides i flexibles, només per anomenar una selecció dels materials existents i habitualment utilitzats.

Els materials orgànics cremen i el seu grau de combustibilitat i inflamabilitat varia segons la seva composició química i la seva configuració o textura. La propagació d’un incendi acostuma a estar en relació directa amb la quantitat i qualitat de la matèria orgànica existent a l’entorn de l’origen de l’incendi, i la rapidesa del seu desenvolupament, que juntament amb la configuració de l’edifici, pot conduir a dificultar i fins i tot bloquejar les vies d’evacuació.

De tots és conegut que s’utilitzen mesures de protecció activa (extintors, BIE, ruixadors…), així com les derivades de la protecció passiva (resistència i reacció al foc). Malgrat això, es constata que, en no aplicar-se adequadament les mesures passives respecte al comportament al foc dels materials utilitzats, la resta de mesures no podrien ser suficients per garantir l’evacuació dels ocupants de l’edifici o instal·lació en cas d’incendi.

A causa d’això, si s’utilitzen materials incombustibles o amb additius ignífugs, és a dir, que tenen la qualitat de disminuir o alentir la combustió de certs materials, la condició dels quals sigui ja inherent a la seva pròpia naturalesa o bé adquirida per procediments químics afegits, aquests factors comporten un retard del desenvolupament inicial del focus d’un incendi, amb la qual cosa, molt probablement, l’energia tèrmica incident sobre el material orgànic tindrà més dificultats de progressar i, en conseqüència, el perill que l’incendi es propagui en un espai curt de temps es reduirà molt considerablement.

Resulta necessari seguir considerant la importància de l’ús dels materials orgànics en tots els vessants de la construcció, però tenint en compte els graus de classificació que hagin obtingut en els assajos de reacció al foc, tot això mitjançant els corresponents certificats o expedients emesos pels laboratoris acreditats.

Vies d’evacuació, afectades per incendis, en indústries diverses

Mostres de poliuretà assajades en laboratori

Revisió i actualització del pla d’autoprotecció

El Decret 30/2015 fa referència expressa a que els plans d’autoprotecció s’han de revisar i actualitzar, per mantenir totes les dades al dia, ja que en cas contrari deixen de ser operatius. Així mateix, el Decret estableix un sistema de sancions.

En el cas de que es produeixi un accident o una emergència a l’activitat i l’administració competent comprovés que no existeix un pla d’autoprotecció o que aquest no es troba implantat podria actuar d’ofici i aplicant el regim sancionador.

En concret, l’article 6 del Decret estableix que el pla d’autoprotecció s’ha de revisar sempre que hi hagi una modificació substancial i, com a mínim, cada quatre anys. La revisió del pla ha de seguir el mateix procediment d’homologació inicial, en funció de la tipologia d’activitat de què es tracti.

Així mateix, el pla d’autoprotecció ha d’estar permanentment actualitzat, i la persona titular de l’activitat és responsable de la modificació sistemàtica de les dades que hagin pogut tenir alguna variació i d’incorporar-les en els protocols d’actuació. El pla d’autoprotecció actualitzat s’ha de trametre, a través del registre, a la direcció general competent en matèria de protecció civil si és un pla d’interès per a la protecció civil de Catalunya, o al municipi afectat si és un pla d’interès per a la protecció civil local.

En el cas de les activitats i centres sotmesos a la normativa de riscos inherents als accidents greus en què intervenen substàncies perilloses, els plans s’han de revisar segons la seva normativa específica.

Estadi del RCD Espanyol: les vies d’evacuació de l’estadi permeten una evacuació ràpida i segura

Implantació i manteniment del pla d’autoprotecció

L’article 10 del Decret 30/2015 estableix que el pla d’autoprotecció ha de ser implantat necessàriament durant el primer any de vigència del pla i ha de ser mantingut de forma continuada. La implantació i el manteniment esmentats han de donar compliment als aspectes següents:

• Establir un programa d’activitats formatives periòdiques adequat i dimensionat a l’activitat per assegurar el manteniment de la formació teòrica i pràctica del personal assignat al pla d’autoprotecció, i establir sistemes o formes de comprovació que aquests coneixements han estat adquirits.
• Informació a les persones usuàries de l’activitat sobre els seus riscos, sobre les mesures a prendre en cas d’emergència i sobre els mitjans existents per fer efectives aquestes mesures: vies d’evacuació, punts de reunió i zones de confinament, si escau.
• Realització i comunicació de simulacres d’emergència, amb una periodicitat mínima d’un simulacre anual.
• Abans dels dos anys de vigència del pla, la persona titular o responsable de l’activitat ha d’elaborar un informe descriptiu de les actuacions d’implantació del pla realitzades durant el primer any, signat pel cap d’emergències. De forma quadriennal, cal elaborar un informe de les actuacions de manteniment del pla.

La persona titular del centre o activitat ha de conservar la documentació de totes les actuacions d’implantació i manteniment del pla. L’Administració competent podrà requerir en qualsevol moment, com a obligació derivada del pla, la documentació esmentada; la manca de les mesures d’implantació, disponibilitat i tramesa de la documentació pot suposar la imposició de les sancions que siguin aplicables.

Com a exemple d’infraccions molt greus segons estableix l’article 72 de la Llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya, podem esmentar:

• No adoptar els plans d’autoprotecció preceptius i de sotmetre’ls, si és procedent, a l’aprovació de l’autoritat competent i a la posterior homologació de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, d’acord amb l’article 7, dins els terminis establerts per reglament.
• No modificar, actualitzar i revisar els plans d’autoprotecció quan sigui procedent.

Formació en emergències per a integrants de l’equip d’intervenció