El per què dels EPIs

Als treballadors autònoms els hi és d’aplicació la Coordinació d’Activitats Empresarials (CAE)?
11 abril, 2018
LA CÀRREGA MENTAL AL TREBALL
18 juliol, 2018

El per què dels EPIs

En Prevenció de Riscos Laborals hi ha un axioma: primer protecció col·lectiva, és a dir, cal instaurar aquelles mesures que protegeixen a tots els treballadors, amb independència de la seva activitat, i quan aquestes mesures no son suficients per la protecció dels treballadors davant de certs riscos inherents en tasques concretes, llavors és quan entren en escena els EPI.

«EPI», són les sigles de «Equip de Protecció Individual», i es defineixen en el Real Decret 773/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual, com «qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador per que el protegeixi d’un o diversos riscos que amenacin la seva seguretat o salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a tal fi» és a dir, la ultima barrera entre el perill o risc i el treballador.

La utilització dels EPI busca evitar o disminuir els danys que podrien provocar la materialització de riscos en accidents laborals, com a conseqüència de la realització de certes tasques (com tallar material sense protecció ocular) o de certes situacions de risc per l’especificitat de la nostre activitat professional (com no portar casc en obra).

Tot això demana la implicació dels dos subjectes principals del món laboral: treballador i empresari.

L’empresari està obligat per llei, a facilitar gratuïtament els EPIs (art. 14 punts 2 i 5 de la llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals) i els treballadors, a utilitzar-los (art. 29 punt 2 de la llei 31/1995). De no fer-ho els treballadors, es considerarà incompliment laboral (art. 29 punt 3 de la llei 31/1995).

L’adquisició dels EPIs per part de l’empresari ha de ser en consonància a la tipologia de riscos a que cal protegir al treballador (químic, mecànic …) i per a la seva totalitat. Això vol dir, que si un treballador per els riscos avaluats i valorats a que està sotmès per la seva activitat, necessita disposar de casc, guants, ulleres, taps i sabates, se li ha de facilitar tots, no es pot prescindir de cap, encara que el risc del que el protegeixi sigui puntual o poc freqüent, i a més, aquests EPIs han de ser adequats a la tipologia del risc, és a dir, si està exposat a ambients amb presencia de gasos i vapors, no se li pot donar una mascareta per partícules sòlides ja que no és l’equip de protecció adequat i per tant, no el protegeix eficientment d’aquest risc.

Degut a que alguns empresaris veuen la prevenció i seguretat com uns costos innecessaris i que no aporta un benefici econòmic directe (idea errònia ja que aporta un factor de qualitat de cara al client i de disminució de despeses per reducció de baixes), la despesa és mínima i llavors es poden donar casos amb adquisició d’EPIs de baixa qualitat, inadequats i insuficients.

Per altra banda, pel que fa al treballador, el principal problema el trobem en que els EPIs no estan concebuts per ser còmodes, sino per a protegir i això moltes vegades topa amb la comoditat. La seva resistència, rigidesa, solidesa o duresa, característiques bàsiques per a la protecció, acaben sent un inconvenient pel seu ús. Tot i això, la oferta que trobem en el mercat es prou ample com per a poder trobar EPIs més confortables que altres.

Arribats a aquest punt, el treballador ha de valorar les conseqüències de la no utilització dels EPIs, adequats o no, suficients o no, davant dels riscos a que s’exposa en la seva feina. Cal recordar, que serà ell qui patirà els perjudicis del possible accident laboral per la no utilització de la protecció que li ha estat entregada.

Sorprèn encara però, que una bona part dels mateixos treballadors, vegin innecessari l’ús de certs EPIs, siguin o no còmodes a l’hora de realitzar una tasca. Tant és així, que tot i portant-los a sobre, no s’utilitzen. La ocasionalitat, brevetat o excepcionalitat d’una tasca no justifica la no utilització de la protecció: l’accident es pot materialitzar en un obrir i tancar d’ulls.

De tot això se’n desprèn que encara queda molta feina de conscienciació de la importància dels Equips de Protecció individual en el món laboral; els empresaris facilitant els que siguin necessaris i adequats, els responsables de seguretat dels centres de treball obligant a la seva utilització, i els treballadors, utilitzant-los i recordant als companys que no ho facin, la importància del seu ús.

D’aquesta manera, mica en mica, s’instal·larà en els treballadors la normalitat del seu ús com una part més de la seva feina, i ells en seran els primers beneficiats.

 

Santi Rivera Planas, Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Professionals

Comments are closed.